Aquesta es la fotografia de la parts de la cripta de la Colònia Güell:
Àlex, Marc i Marta Andrea
dijous, 14 d’abril del 2011
Maqueta
Aquesta es la fotografia de la parts de la cripta de la Colònia Güell:
La Sagrada Família
El temple de la Sagrada Família esta dividit en els espais següents:
La Façana del Naixement, la Façana de la Passió, la Façana de la Gloria amb el Baptisteri i la Capella del Sagrament, la Cripta, l'Absis, els Cimboris i els Obeliscs situats a les quatre cantonades del temple, els Claustres, les Sagristies, la Capella de l’Assumpció, el Creuer i el Transsepte, lesNaus i els Cors i el Presbiteri o Altar.
També té mobles com bancs pels que van a resar, un faldistori, un púlpit portàtil, confessionaris, un tenebrari, un faristol, un canelobre pel ciri pasqual, i elements per la missa i de decoració, mosaics i pintures, columnes amb imatges de sants i àngels.
Tot el metàl·lic es el que hi havia al principi però el que hi havia de fusta es va cremar l’any 1936 i el van reconstruïr.
La Sagrada Família es un temple de 95m incloent-hi la nau i l'absis, és del tipus basilical en forma de creu llatina en que l’eix central està ocupat per quatre naus laterals de 7'5m d’amplada cada una i una nau central de 15 metres d’amplada, el que fa un total de 45 metres.
El creuer esta format per tres naus amb una amplada total de 30 metres i una longitud de 60, té 2 sortides una a la façana del Naixement i l’altre a la façana de la Passió.
L'absis està format per set capelles amb una escala poligonal cada una i estan dedicades als set dolors i goigs de Sant Josep.
El claustre, rodeja quasi tot el temple i està aïllat de l’exterior.
Tot el que hi ha, finestres, etc,..., fan referència a sants, institucions o misteris de la religió catòlica.
L'única part del temple edificada directament per Gaudí es l'Absis i la façana del Naixement amb els seus quatre campanars.
Quan es va començar a construir l'any 1882, van utilitzar sis tipus de pedres diferents: la pedra de Montjuïc (per l'exterior de l'edifici), la pedra del Garraf, la pedra de Lleida,( per les escultures de la façana del Naixement), la pedra de Vilafranca, (pels interiors), la pedra de Figueres ( pels sòcols i passamans de les escales), i el granit ull de serp del Maresme (pels graons de les escales de la Cripta).
Durant els 129 anys que fa que estan construint la Sagrada Família, han utilitzat 22 tipus de pedres diferents.
Com les pedres que s’han fet servir s’han anat acabant, han hagut de canviar el tipus de pedres que feien servir perquè la Sagrada Família és molt gran.
Però els tipus de pedres de les columnes i els capitells, les va dir Gaudí: gres de Montjuïc, granit ull de serp, basalt i pòrfir.
El temple de la Sagrada Família es va construir perquè els seguidors de la fe catòlica tinguessin un lloc per anar a resar i adorar el seu Déu.
Avui en dia tot el que representava que havia de ser, un lloc de culte, ha desaparegut i la seva funció és recaptar diners.
Façana de la Gloria
Modernisme
Casa Batlló:La Casa Batlló és un edifici de l’arquitecte Antoni Gaudí , màxim representant del modernisme català. La seva construció va ser realizada entre els anys 1904 i 1906.
La façana és va fer de pedra “arenisca” de Monjuïc. La decoració és molt colorida , té diferents colors vius que fan que cridin més l’atenció . Els balcons tenen una forma peculiar, són ondulats amb dos grans forats que els cobreixen unes barranes de ferro.
Les portes són grans i amplias acabades en un arc, estaven fetes igual que la façana de pedra”arenisca”, les finestres de la part de abaix són grans amb una forma ovalada recuberta per trosos petits de vitralls de colors verds i blaus. A la part superior de la casa hi ha una gran creu de color ceramica blanca, les teulades són d’estil modernista i molt colorida.
Al interior té un pati de llums molt gran i a la part alta de la casa un terrat també van tenir de reorganitzar perque la ventilació i la llum sigués més natural.
Els materials en que està construida la casa Batlló són :
- La pedra “arenisca”.
- Ceràmica policroma.
- Ferros forjat.
- Rajoles.
- Vidres.
- Carpinteria (interior). Aquesta façana està coberta de mosaics de esplendits colors , és posiblament la més creativa i original de la ciutat. El disseny d’aquet teulat és un dels més caracteristics de Gaudí per edificis urbans, té una forma ondulada que recorda l’esquena un drac i les teulades de cerámica semblan escames. Al teulat hi ha una torre amb una creu de quatre braços típic de Gaudí.
El context en el que està situat és molt caracteristc de la epoca per el tipus de façana que té.
La Colònia Güell
L’església no està acabada i només s’ha pogut construir fins ara, la part inferior per això es coneix com a cripta. Aquesta està formada per una nau. Si l’església estigues acabada es podria veure com Gaudi utilitza element de la natura per fer les seves obres,encara que també es pot veure en el sostre del porxo de la cripta. Com es pot veure en la fotografia hi ha una columna, que es va ramificant amb diverses “branques” que es dispersen pel sostre.
El sostre del porxo té forma de paraboloide hiperbòlica, es a dir, que el sostre té voltes que són alhora còncaves i convexes.
Segons les maquetes de Gaudi la part que està més a dalt seria de color verd, ja que significaria les fulles de l’arbre que trobem en el porxo i més a dalt trobaríem el color blau volen fer el cel.
A la cripta podem trobar símbols religiosos al porxo on es poden veure creus a cadascuna de les voltes, també en podem trobar sobre la porta i ens els vitralls que il·luminen la part interior de la cripta, i que més podem observa que un cop més Gaudi a utilitzat elements de la natura en aquest cas la forma de una papallona que es pot observa quan s’ombren els vitralls.
A l’interior de la cripta es poden veure que els bancs estan col·locats circularment al voltant de l’altar. Els bancs tenen una forma dissenyada perque et poguis recolzar millor.
Com es pot veure en la fotografia hi han quatre columnes diferents a les altres, que són pedres basàltiques i s’extreuen amb aquesta forma de la natura.
Per fer la cripta s’han utilitzat diversos materials: pedres basàltiques i calcàries, totxos ceràmics, escòria de fosa, ceràmica, vidre i diversos tipus de morters.
Els totxos i els residus de fosa utilitzats en els murs exteriors de la cripta apart
de tindre una funció constructiva, també gràcies a la seva textura i color la cripta s’integra en el medi natural que l’envolta.
El 1898 Eusebi Güell va encarregar a Gaudi que fes aquesta cripta per a la colònia tèxtil que havia fet. I la gent i anava per fer la misa els diumenge, i ara es continua fent. Dons la funcionalitat de la cripta es com la de qualsevol església, es fan batejos, comunions i casaments, encara que també es un edifici turístic que es va a visitar.
dimecres, 13 d’abril del 2011
Teatre Lliure: Les tres germanes
Les tres germanes volen torna a Moscú, al lloc on havíen viscut de petites, ja que no els agrada la vida que tenen ara, mb un home desde ben jove, pero que no sent veritable amor per ell, i al llarg de l’obre s’enamora d’ui volen millorar les seves vides. La Olga la germana gran no troba a cap home i es troba desesperada pensan que no es estimada per cap home.
La maixa la germana mitjana està casada an altre home, pero tenen que renuncia a estar junts i ella torna a la seva vida de sempre i la germana petita la Irina que vol sortir d’aquella casa i anar-s’en a Moscú però al final no ho aconseguiex.
L’element escenogràfic que m’ha cridat més l’atenció a sigut que es poses a nevar en el plató, ja que no s’acostuma a veure en les obres de teatre, però d’aquesta manera crida l’atenció del espectador i així representa millo el clima tan fred d’aquell lloc.
En l’escenografia es pot observa que hi ha molt poca decoració amb un espai molt gran. En aquest cas, representa el saló d’una casa, però com que hi han molt pocs mobles i estàn molt separats entre ells, ja que l’espai es molt gran això et transmet soledat, tristesa desde el primer moment en que as vist l’obra i això es el que vol transmetre el director, ja que l’obra tracta de que tres germanes volen canviar de vida per que aquesta no els agrada.
Un dels efectes sonors que reocordu, es al final de l’obra quan maten a un dels personatges, que se sent el so del dispar. Aquest efecte sonor produeix engoixar i intrigar per saber que ha pasat a qui han mort. En aquest moment sonava una musica melancolica i la il·luminació era menys intensa, ja que aixì representen millor la tristesa del moment.
La maixa la germana mitjana està casada an altre home, pero tenen que renuncia a estar junts i ella torna a la seva vida de sempre i la germana petita la Irina que vol sortir d’aquella casa i anar-s’en a Moscú però al final no ho aconseguiex.
L’element escenogràfic que m’ha cridat més l’atenció a sigut que es poses a nevar en el plató, ja que no s’acostuma a veure en les obres de teatre, però d’aquesta manera crida l’atenció del espectador i així representa millo el clima tan fred d’aquell lloc.
En l’escenografia es pot observa que hi ha molt poca decoració amb un espai molt gran. En aquest cas, representa el saló d’una casa, però com que hi han molt pocs mobles i estàn molt separats entre ells, ja que l’espai es molt gran això et transmet soledat, tristesa desde el primer moment en que as vist l’obra i això es el que vol transmetre el director, ja que l’obra tracta de que tres germanes volen canviar de vida per que aquesta no els agrada.
Un dels efectes sonors que reocordu, es al final de l’obra quan maten a un dels personatges, que se sent el so del dispar. Aquest efecte sonor produeix engoixar i intrigar per saber que ha pasat a qui han mort. En aquest moment sonava una musica melancolica i la il·luminació era menys intensa, ja que aixì representen millor la tristesa del moment.
dijous, 7 d’abril del 2011
EIXAMPLE
Pá Cerdà i Eixample:
La diferencia és que en el antic mapa hi ha una plaça a un lateral pero que es la més gran que esta en llaçada amb quatre grans diagonals i apartir d’aquestes carrerons en vertical i horizontal creuanse , cosa que en el nou eixample no hi han diagonals.
Concurs Plà Cerdà:
Projecte d’Antoni Rovira:
La proposta d’Antoni Rovira, es basava en una malla circular que envoltava la ciutat emmurallada creixia radialment, formant harmonia amb els pobles del voltant. Estructurat en tres àrees on es combinaven els diferents sectors de la població amb les activitats socials amb a una lògica de barris i jerarquització de l’espai i dels serveis públics.
Va ser el projecte guanyador , segons el consistori municipal .
Projecte Soler i Gloria:
El projecte de Francesc Soler i Gloria, que va plantejar un desenvolupament en quadricula basat en dos eixos , una linea cap a França o l'altre cap a Madrid.
El Fort Pienc
La Sagrada Familia
La Dreta de l'Eixample
L'Antiga Esquerra de l'Eixample
La Nova Esquerra de l'Eixample
Sant Antoni
La diferencia és que en el antic mapa hi ha una plaça a un lateral pero que es la més gran que esta en llaçada amb quatre grans diagonals i apartir d’aquestes carrerons en vertical i horizontal creuanse , cosa que en el nou eixample no hi han diagonals.
Concurs Plà Cerdà:
Projecte d’Antoni Rovira:
La proposta d’Antoni Rovira, es basava en una malla circular que envoltava la ciutat emmurallada creixia radialment, formant harmonia amb els pobles del voltant. Estructurat en tres àrees on es combinaven els diferents sectors de la població amb les activitats socials amb a una lògica de barris i jerarquització de l’espai i dels serveis públics.
Va ser el projecte guanyador , segons el consistori municipal .
El projecte de Francesc Soler i Gloria, que va plantejar un desenvolupament en quadricula basat en dos eixos , una linea cap a França o l'altre cap a Madrid.
Projecte Josep Fontserè:
Va ser un jove arquitecte fill del arquitecte municipal Josep Fontserè i Domènech. Va plantejar un projecte que potenciava i entrava el passeig de Gràcia i enllaçava els carres en un joc de diagonal .
Va ser un jove arquitecte fill del arquitecte municipal Josep Fontserè i Domènech. Va plantejar un projecte que potenciava i entrava el passeig de Gràcia i enllaçava els carres en un joc de diagonal .
Els barris que formen l'Eixample són:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)